dimecres, 16 de desembre del 2009

5. TANCAMENT CURS I AVALUACIÓ

Avaluació del blog com a eina de treball individual en relació a l’assignatura


En aquesta assignatura “Interculturalitat i Educació” tots els participants de l’aula hem creat un blog personal. Aquests "blogs" com a instruments de comunicació, han estat pàgines webs que han reflectit pensaments, idees, vivències o coneixements de tot nosaltres, vers l’assignatura que hem treballat. Ara bé, penso que el més important, és que aquests blogs ens han servit com a eina per a compartir el coneixement personal i de la xarxa. Partint d’ aquesta descripció genèrica, podem dir, que els blogs creats han estat molt interessants per definir les diferents tasques i situacions que se’ns han plantejat des de l’assignatura, amb uns objectius com el de potenciar la cerca d’informació relacionada amb temes “d’Interculturalitat i Educació”, exposar un tema treballat a l’aula, destacar la rellevància d’un tema, etc. El blog ens ha permés treballar la capacitat de cerca d’informació a la xarxa (PAC 3), la capacitat d’anàlisi de la informació que s’incorpora en un blog (PAC 1 i PAC 4), la capacitat per a generar noves idees o construir coneixement mitjançant noves aportacions (PAC 1,debat i PAC 4), la capacitat d’organització i interrelació en les dinàmiques del treball en equip (sobretot en la PAC 2 de les Webquest) i la capacitat crítica davant de les aportacions dels altres i autocrítica (en la PAC 3, anàlisis de diferents recursos de la web).

Com a estudiants d’aquesta assignatura, penso que, amb el blog hem aconseguit donar rellevància al tema de la Interculturalitat i Educació, pel fet de treballar-lo fora de l’aula. Ens ha ajudat a introduir-nos en una nova estructura de comunicació més oberta i coherent amb les tendències de la societat de la informació i la comunicació. Hem pogut aportar referències de consulta fàcil des del nostre mateix blog, per a treballar el tema que volem exposar. Se’ns ha donat protagonisme com a estudiants. Amb el blog hem aconseguir afavorir una major responsabilitat sobre l'aprenentatge i hem incrementat el nivell de personalització.

L’utilització del blog en la nostra assignatura s’ha centrat en l’administració de continguts i activitats. El blog de cadascú de nosaltres com estudiants ha esdevingut un repositori de continguts i activitats que ha anat creixent a mesura que es desenvolupava el curs. Aquest blogs, ens han ofert un element de valor afegit fora del marc de l’aula. A més a més de les competències, citades anteriorment, el blog ens ha permés treballar: la capacitat d’anàlisi i síntesis, la capacitat per a estructurar la informació de l’assignatura, l’adquisició dels coneixements de l’assignatura, la capacitat per a desenvolupar estratègies d’organització del temps, la capacitat per a prendre decisions personals i en grup sobre els continguts i el seguiment del blog, la capacitat per a comunicar-se i exposar idees en un àmbit de coneixement determinat i la preocupació per la qualitat de les aportacions.

Avaluació de l’assignatura: Reflexió personal del curs i les PAC realitzades

En la PAC 1, varem realitzar una lectura de material proposat i articles que ens va conduir a un debat molt interessant amb l’objectiu d’assentar les bases sobre la noció de cultura i la definició d’interculturalitat i que han estat presents en totes les altres tasques proposades en l’assignatura. En la PAC 2, amb la creació d’una webquest hem après i descobert , com és en el meu cas, com fer una proposa de recerca referent a continguts “d’Interculturalitat i Educació” on la utilització de mètodes de col•laboració entre iguals comporta l’augment de la motivació dels alumnes, la millora de la seva autoestima i la potenciació de les seves relacions i vinculacions socials. A més de tot això, tindrem assegurada una millora del seu rendiment escolar –increment dels coneixements i les habilitats dels alumnes– i una millora de la convivència. De les PAC realitzades, la PAC 3, penso que és una de les que més m’ha ajudat a reflexionar sobre la gran utilitat de les TIC a l’hora d’abordar plenament l'objectiu de l'educació intercultural. Una de les majors virtuts de les TICs és que poden apropar als nostres alumnes en el coneixement dels altres, dins de l'univers d'informació que ofereix Internet. Donar a conèixer i mostrar, és la nostra tasca com a docents. L'objectiu de l'educació Intercultural és justament ensenyar en l'àmbit que es troba la diversitat. La formació de la cultura de "l'altra": la seva música, religió, menjars, vestits, celebracions, història, filosofia, rituals, perfums, es a dir la seva definició de cultura. A més a més, hem vist com l’'utilització de webquest, videojocs, i diferents projectes educatius que s’ofereixen a la gran xarxa d’Internet ens ajudaran per a què els nostres alumnes puguin aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions amb les activitats i amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els seus iguals, utilitzaran materials estratègies i activitats que serveixin per a tots els nostres alumnes; fer més protagonistes als nostres alumnes en el procés d'ensenyament- aprenentatge; fent que provoqui una part més activa en l'avaluació, considerant l'avaluació i l'aprenentatge com un procés unificat, amb la finalitat d'afavorir el desenvolupament de les habilitats del pensament i la seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes.
Valoro molt positivament el fet d’haver tingut un BLOG d’aula comú, a partir del qual hem pogut accedir de manera molt fàcil a tots els blogs dels companys de l’assignatura. La riquesa de tot el que hem aprés passa per compartir-ho, i d’aquesta manera això ha estat molt fàcil.
Gràcies a tots els companys per les vostres aportacions!




diumenge, 6 de desembre del 2009

4. AVALUACIÓ DE RECURSOS

En aquests últims anys veiem com a professionals de l’educació la necessitat d’incorporar al currículum i a les pràctiques escolar continguts i activitats destinades al desenvolupament de valors, actituds i coneixements de respecte, comprensió i acceptació de l’altre, o dit d’altre manera, d’altres cultures i ètnies en una perspectiva democràtica. Aquest plantejament és el que hem de prendre des de l’educació intercultural. El fenomen de la immigració es pot ser la dada més visible i problemàtic en aquest moments. Això indubtablement, és la causa de l’aparició de conflictes o situacions de discriminació provocades per la proliferació d’actituds racistes i xenòfobes en la nostra població. Per altra banda, els medis i tecnologies de la comunicació, al menys en els països avançats, són elements consubstancials en la configuració i disseminació de valors i patrons culturals de la població en general, i del joves i nens en particular.
Tal i com hem pogut comprovar a la PAC 2 i la PAC 3 la presencia dels medis i tecnologies digitals és un fet imparable en tots els àmbits de la nostra vida social (economia, treball, oci, serveis, administració, etc.) i estan modificant substantivament no només les tasques i activitats que realitzem amb ells, sinó també la nostra percepció de la realitat. La webquest del nostre grup: “Un diario de aquí y de allá” dirigida a l’alumnat de tercer i quart d’ESO amb l’objectiu de què l’alumnat aprengui a definir les claus per aconseguir una convivència harmònica dins la societat del coneixement que impera als postres dies. Així mateix la webquest pretén donar les pautes per a reflexionar sobre la importància dels valors per arribar a sr ciutadans lliures i responsables i poder exercir el dret de la democràcia.


 
En la valoració de les webquest, com a eina que pot incidir en habilitats de caràcter intercultural, cal reflexionar els objectius educatius que inspiren i que han guiat el procés de disseny i desenvolupament de les mateixes.
- Incorporar l’educació intercultural al desenvolupament curricular en l’Educació Secundària des de una perspectiva multidisciplinar, així com facilitar els processos d’innovació educativa de la pràctica docent.

- Fomentar tant en el professorat com en l’alumnat el desenvolupament d’actituds i valors democràtics.
- Generar i estimular un procés d’aprenentatge recolzat en els principis constructivistes, el treball col•laboratiu entre alumnes i el pensament crític sobre la realitat social i cultural del món on vivim.
- Oferir un material en línea que proporcioni un entorn d’aprenentatge atractiu en el seu disseny gràfic, de fàcil ús, interactiu, i que demandi la búsqueda, anàlisi i reflexió sobre la informació.
Aquest objectius es veuen molt ben reflectits en altres webquest que han creat altres companys de la assignatura i que val la pena mencionar, com son per exemple:
Carme Boscà i grup: “Com un ou a una castanya”:
Eva Casserres i grup: “Un sol món moltes cultures”
Nando Roig i grup: “La vida es el arte del encuentro”: va dirigida als alumnes d’ESO que es troben immersos en un context multicultural en tots els àmbits de interacció social en que es desenvolupen i mitjançant aquestes activitats fer-los més conscients de la multiculturalitat del seu entorn.

Davant d’aquests fenòmens que ens envolten l’escola no ha de deixar de fer-se eco de les profundes transformacions culturals, tecnològiques i socials a les que ens estem referint. La combinació per una part, de projectes educatius basats en el desenvolupament dels principis del interculturalisme, i per l’altra, la utilització de les tecnologies i medis de comunicació en les pràctiques docents de l’aula poden ser una oportunitat per el desenvolupament d’aprenentatges en l’alumnat dels dos àmbits de coneixement. La combinació de projectes curriculars per l’educació intercultural i el desenvolupament d’una educació dels medis de comunicació significarà assumit una metodologia d’ensenyança orientada cap a la formació dels joves com a subjectes que siguin capaços d’utilitzar de forma intel•ligent el conjunt de medis i tecnologies digitals i que aprenguin a reconstruir de forma crítica els missatges informacions i representacions que sobre la diversitat cultural i els diferents fets que en el nostre país són transmesos per els medis de comunicació amb relació a la problemàtica de la emigració, religió o conflictes polítics dels diferents grups ètnics.


En el procés de posada en pràctica d’aquest tipus de projectes i recursos com els que presenta el portal avaluat en la PAC 3 que suposen una innovació i nou repte per el professorat, els materials curriculars o didàctics juguen un paper rellevant. Sense materials adequats i derivats d’un projecte curricular, el professorat tindrà dificultats per la implementació en l’aula de processos d’ensenyança relacionats amb l’educació intercultural. Per aquesta raó. Es necessari, assumir el disseny o creació i selecció de materials en línea, així com la seva catalogació per facilitar el desenvolupament d’activitats d’educació intercultural recolzades en el ús dels ordinadors.

"Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia."

Nom del Recurs: Portal: Educ.ar (El portal educativo del Estado argentino: Educación y TIC "Educación intercultural: trabajando la diversidad con las TIC". 

Web:


La web "Educ.ar": http://www.educ.ar/educar/index.html  a nivell general, presenta recursos educatius, notícies i debats al voltant de diferents àrees currículars, sempre prenen com a referència les TIC. S'intenta generar un espai de discusió sobre la influència de la tecnologia en l'educació i en general una major sistematització sobre temes relacionats amb les TIC.

El recurs analitzat, es troba indexat en aquesta web DINTRE DE L'ESPAI DEBAT i porta el títol "Educación y TIC: Educación intercultural: trabajando la diversidad con las TIC". Dintre de l'espai debat hi ha diferents categories. L'enllaç el troben dintre de la categoria inclusió-digital. La presentació que es fa del debat queda clarament emmarcada per l'educació intercultural i es presenten diferents maneres de treballar la interculturalitat, multiculturalitat i diversitat amb les TIC des de l'escola.

Avaluació psicopedagògica del recurs analitzat, a nivell concret (en relació amb la interculturalitat) com a nivell més general (potencial educatiu):

L'avaluació feta d'aquest recurs per treballar la interculturalitat en línia fa reflexionar al voltant de l'incorporació de les TIC en l'educació intercultural i a l'hora es relaciona amb els diferents recursos pedagògics que hem treballat al llarg de la PAC1 (videojocs) i PAC 2 (webquest) d'aquesta assignatura d' Interculturalitat i Educació. L'avaluació psicopedagògica d'aquest portal ens fa reflexionar sobre raons que fan d'un videojoc i una webquest una eina educativa vàlida dins la Educació Intercultural. Com a psicopedagogs, algunes de les raons a les que es poden arribar a partir de la reflexió feta a partir del portal avaluat i que fan dels videojocs i de les webquest una molt bona eina educativa per l'educació intercultural són les següents: - Són una font de motivació i estimulen la curiositat, motor de per l'aprenentatge. - Afavoreixen l'afany de conquesta i superació. - Generen confiança en un mateix. - Afavoreixen la perseverança a través dels estímuls i la superació de reptes. - Faciliten l'adquisició d'habilitats viso- espacials. - Desenvolupen la capacitat per la presa de decisions i solució de problemes. - Simulen realitat de forma segura, realista i complexa, permetent l'aprenentatge contextualitzat. - Permeten expressar sentiments i emocions. - Conviden a compartir, cooperar i treballar en equip.-Permeten canviar de rol, treballant l'empatia.- Estimulen les habilitats i estratègies necessàries per a assolir la competència digital. Podríem anomenar d'altres característiques, però aquestes deixen palès que els videojocs i les webquest en un àmbit educatiu poden transmetre valors i estereotips, comunicar nous coneixements i desenvolupar noves habilitats. Mitjançant la capacitat de simulació, els alumnes poden viure situacions en primera persona, i les seves decisions faran que evolucionin les històries i aconsegueixin els diferents objectius que proposen els jocs superant reptes i desafiaments constants.


Els criteris a tenir en compte abans d'introduir un videojoc o una webquest en les nostres aules hauríen de ser: - Els coneixements previs i el nivell maduratiu dels alumnes. - Un coneixement exhaustiu de la naturalesa i estructura diferencial del videojoc o de la webquest. - Els gustos generalitzats dels alumnes. - En els videojocs una mecànica i en les webquest unes instruccions ni massa complexa ni massa simple. - Una programació i uns indicadors d'avaluació detallats. - La intencionalitat educativa del videojoc o de la webquest.
En la utilització d'aquest recursos cal citar les paraules de Gimeno en l'article de Eduardo Terrén: "quan més dens i intens sigui l'intercanvi amb els altres, més rica serà la subjectivitat individual i el sí mateix", i conseqüentment més propers estarem de forjar ciutadans dotats d'una àmplia competència per el desenvolupament de la interculturalitat.


Per acabar aquest informe faig referència dintre de les lectures recomenades de l'assignatura a F. Javier García Castaño i altres, en el seu article "La educación multicultural y el concepto de cultura" on se'ns recorda que la educació multicultural de la que parlem ara no és un programa per grups minoritaris, sinó per tots els grups. La educació multicultural ha de ser aquella que es desenvolupa en la societat com un procés de producció i crítica cultural caracteritzada per: Contemplar una diversitat en els continguts culturals transmesos/ Assegurar una diversitat dels mètodes de transmissió, sempre ajustats als diferents tipus d'alumnes per facilitar l'accés d'aquests al coneixement, fomentar els majors nivells de consciencia possibles per part dels alumnes sobre la diversitat cultural/ Preparar als estudiants amb els recursos cognitius necessaris per: conèixer la diversitat i les diferències culturals existents en els seus entorns, percebre i analitzar les desigualtats socials, desigualtats en la distribució de poder i els recursos de la societat, criticar i construir propostes de transformació i prendre posició crítica i activa en l'acció social.
"Reconciliar al mundo es demasiado ambicioso, pero al menos se puede formar a los niños, para ser respetuosos hacia las diferencias, que son lo único que nos permite aprender. Si todos fuéramos iguales, no podríamos ofrecernos nada unos a otros. Yehudi Menuhin."

dimecres, 18 de novembre del 2009

3. Seguiment i Evolució de la WebQuest

La cultura és tot el que ens envolta, des de la salutació al matí, els edificis on vivim, els nostres treballs, les nostres festes, la nostra forma de tractar amb els altres, de vestir, parlar, també el menjar i pensar, en definitiva de veure el món. Cada cultura en cada regió del planeta, s'ha desenvolupat d'una manera diferent, amb les seves peculiaritats que les fan úniques com úniques són els seus costums, els seus arts, els seus gusts, les seves construccions, relacions, maneres de vestir, de comunicar-se, etc. . . Les cultures del món han evolucionat amb el pas del temps, aprenent del medi, i del seu context proper, però això no es dóna de forma aïllada sinó que sempre ha existit relació entre uns grups i d'altres, a causa del comerç, de les guerres, o simplement, per relacions amistoses de qualsevol índole, de manera que s'ensenyaven mútuament, aconseguint d'aquesta forma ser més coneixedores del que podrien haver conegut de forma individual. Cada cultura es forma a partir dels retalls que li envolten fonent-se i evolucionant cap a un destí diferent però directament relacionat. Per això, volem treballar, amb la nostra webquest, sobre el que per a cadascú de nosaltres és la cultura i buscar aquesta relació que existeix amb les altres formes de viure que ens envolten. En definitiva descobrir que, de fet, som tan diferents com semblants.



La multiculturalitat és una realitat d'avui dia, el món és més gran que la suma dels seus països, i en l'època en què vivim està demostrat que necessitem la col•laboració de tots per assolir les nostres metes tant individuals com col•lectives. Vivim en un món global, amb múltiples formes de viure i de pensar, i amb les noves tecnologies de la comunicació estem cada dia més a prop els uns dels altres. Vivim en una societat intercultural, el que significa que ens relacionem amb persones pertanyents a altres cultures. Aquesta convivència, com succeeix en qualsevol altre àmbit de la vida, produeix contactes i conflictes originats per diferents formes de contemplar les coses o interpretar els esdeveniments d'acord amb les claus culturals i les vivències pròpies. Per tant, és imprescindible que aprenguem a conviure en un entorn de diversitat cultural i a conèixer les característiques dels conflictes interculturals per aconseguir una bona convivència.


Les nostres societats estan prenent, a propòsit de l'accelerada globalització i la immigració, una configuració mestissa. Encara que no falten els qui intenten evadir aquesta realitat, apostant per una dinàmica monocultural, l'evidència fàctica s'imposa en la pràctica de mil formes invitant un canvi de mentalitat cívica i pedagògica. El reconegut informe Delors anunciava, ja l'any 1996, que els pilars en els quals ha de basar-se la tasca educativa havien d'assolir l'ànima dels aprenentatges més preats i urgents en els nostres temps: és a dir, el "saber ser" i el "saber conviure”. Aquesta PAC ha sigut un treball divertit, amè, participatiu i molt útil. Amb la nostra webquest hem volgut crear un espai on els alumnes puguin aprendre a conèixer i a participar amb "els altres". Volem que els alumnes prenguin consciència que els altres són tal com ells, iguals però diferents, amb idees i senzilles il•lusions com les seves,i que des d’ UN DIARI, es puguin veure QUINES SÓN LES SEVES IDEES COMUNES.


Així doncs, per a "viure junts en la societat global el més operatiu és aprendre a fer-ho en contextos més discrets; un d'ells és, sens dubte, l'escolar”. Així, ho expressa Tedesc, l’anterior director del Bureau Internacional d'Educació de la Unesco: "L'escola és un dels pocs àmbits de socialització en que és possible 'programar' experiències de contactes entre subjectes diferents, de trobades que permetin d'enriquir-se amb la cultura de les altres persones. Així, aprendre a viure junts en el context escolar no ha de significar merament tolerar l'existència d'un altre ésser humà, sinó respectar-lo perquè se'l coneix i se'l valora dintre d'un clima de proximitat”.

Valoració del treball en grup per fer la PAC 2 (Webquest), com ens hem organitzat, quines tasques hem fet i com les hem repartit, etc



El treball en grup ha estat satisfactori, tot i que les persones amb més coneixement de l’eina informàtica han pres les rendes en la seva confecció. A partir del document model per l’elaboració de la WQ, cada una de les integrants del grup anava fent aportacions, que eren revisades i consensuades per la resta, concretant, ampliant o aclarint els temes que no havien estat del tot clars. Les possibles variacions sempre s’han realitzat a partir del consens.


També hem seguint el mateix camí per la redacció de la guia didàctica: sobre un model, hem fet les aportacions que cada una ha cregut oportunes, després s’ha revisat i ha quedat el document definitiu. No ha existit un repartiment de tasques, sinó que ha estat un treball col•laboratiu: cada una ha aportat les idees en l’elaboració de la WQ i el consens majoritari i raonat ha estat el que ha prevalgut.


Pel que fa a la feina més tècnica de creació de la webquest, primerament vam utilitzar el generador que ofereix la pàgina web: http://www.phpwebquest.org/. Aquest generador ens va donar bastant problemes tècnics, així que van optar per un segon generador a la pàgina web:http://www.aula21.net/Wqfacil/webquest.htm. En vista de que aquest generador tampoc ens deixava treballar com volíem van provar a un tercer generador el “CT Webquest Creator” que ens va donar molt bons resultats fins el moment de la revisió final. Poc abans de publicar la WQ, de nou ens vam trobar immerses en incidències imprevisibles: L'accés a la WQ editada ens era impossible amb les claus d'accés i tota la informació elaborada i guardada al servidor va desaparèixer (havia estat esborrada o malmesa). Vam promoure una incidència per correu electrònic, però davant la manca de resposta, desencisades davant la situació, es va optar per tornar a entrar/ editar la informació generant una nova WQ (la quarta vegada en tres setmanes). El document final amb el material pedagògic en format webquest per desenvolupar habilitats intercultural pot ser consultat en la següent adreça web: http://www.orospeda.es/majwq/wq/ver/589
La plantilla escollida per tot el grup i que ha anat guiant el nostre treball ha estat la proposada per la professora Isabel Pérez: http://www.isabelperez.com/webquest/index.htm#plantilla


En la nostra webquest hem volgut posat la intenció en potenciar un model positiu i fort d'educació intercultural. Les propostes pedagògiques comporten enriquir i integrar des del respecte per les diferències i la no discriminació. S'ha treballat des d'un enfocament global on les relacions entre les diferents cultures es situen en un pla igualitari. Pensem que educar interculturalment passa per ensenyar a ser persona i ensenyar a conviure i per tant ha d'incloure elements per a la convivència i el desenvolupament personal.


Per tal d'afavorir un entorn d'ensenyament i aprenentatge en la convivència i a fi d'evitar moltes accions diferenciades, hem fet la proposta des de la tutoria, la qual constitueix l'element imprescindible en el desenvolupament social, afectiu i emocional dels alumnes. Hem seguit un model de treball cooperatiu que ofereix moltes oportunitats per ensenyar a ser persona, a conviure, a pensar i a comportar-se desenvolupant la capacitat d'empatia, la construcció de relacions interpersonals constructives amb conductes assertives, potenciant la cultura de la participació, la negociació, el pacte i sobretot l'intercanvi de pensaments des de la reflexió i la justificació argumentada. El treball transversal al currículum ens permet crear més consciència entre l'alumnat sobre qüestions culturals, històriques, socials, politiques, comunitàries...Pensem que els nostres objectius s'han complert i que mitjançant la proposta pedagògica, assolim estimular actituds positives en relació al respecte que han de tenir els alumnes per les diferències i per la diversitat, promovent l'autoestima, evitant imatges estereotipades o incorrectes introduint elements propis de la realitat social multiètnica, multicultural i diversa.


Som de l'opinió que el treball amb aquesta eina, la WQ, ha generat molts, masses desencisos, problemes i incidències tècniques. Hem invertit molts esforços en una direcció poc gratificant, la tecnologia, però alhora estem molt satisfetes per que la proposta intercultural elaborada a partir de la suma de les aportacions individuals compartides ens ha enriquit significativament.


Com a conclusió, i partint de la base de que aquesta eina és dificultosa tècnicament, com a plantilla de treball pel professorat i l’alumnat està força bé, a més a més, queda a Internet i els professionals de l’educació poden accedir i obtenir idees per treballar amb els seus alumnes. D’altra banda, abans de lliurar la webquest hem fet un petit treball de camp amb dos adolescents (un de 3t.eso i un de 4t. ESO) de forma satisfactòria i per això hem quedat contentes de la nostra tasca (tot i que plena d’entrebancs en quan a la part tècnica) i pensem que pot ser útil en un futur en les nostres tasques professionals.


Com a grup hem treballat amb molta distensió, de forma col•laborativa i tothom s’ha amollat a la forma de treballar de cadascú. No ha estat necessària cap programació de treball i els resultats han estat engrescadors i satisfactoris. Aquesta forma de treballar, és un exemple, perfectament extrapolable a l’àmbit educatiu.


dissabte, 17 d’octubre del 2009

2. DEBAT

Les intervencions que s’han realitzat sobre el cas dels jocs, i el mateix plantejament del cas, mostren opinions reals sobre un tema del que ningú es pot considerar aliè. En aquest sentit, el seu valor fonamental és que serveixen de mostra del que un antropòleg o etnòleg sol trobar-se en les seves investigacions: un conjunt d’opinions de diversa índole sobre uns mateixos temes, que en un primer moment al•ludeixen a diversos aspectes de la cultura i de la relació entre cultures, a més dels diferents nivells de percepció o consciència de l’individuo que les exposa. Per tant, són un bon exemple del treball de camp que sempre ha de portar a terme l’investigador, i que conta, a més, l’esforç posterior per analitzar i classificar tots les dades en una estructura més o menys coherent, i deduir uns patrons més o menys constants. L’estudiós de les cultures no es troba una plasmació clara de la cultura que està estudiant, sinó uns trets generals que s’expressen per mitjà d’opinions, però també de gestos o maneres de comportament, en una localització geogràfica concreta i una circumstància determinada, del que haurà d’extreure posteriorment les seves conclusions.
Així, en un primer moment podem dir que el primer treball de l’investigador (el nostre propi, en aquest cas) és el de buscar semblances i diferències en les dades recollides, tenint en compte que la seva observació no és completament neutral, sinó que ve condicionada també per una cultura, el que incidirà en l’enfocament que se li dóna a la labor d’investigació. En referència a aquest fet, la complexitat que afegeix la pròpia pluralitat de nivells d’enteniment de l’individuo i de nivells de constitució de cada cultura, i la necessitat primera de prendre una determinació “èmic” o “ètic” de la manera d’estudiar les cultures, o almenys de tenir consciència d’aquesta bipolaritat.
Característiques generals: Per regla general, s’accepta que el problema dels jocs no és un experiment vàlid, és a dir, no és una proposta coherent que dóna com resultat una situació negativa, sinó que en el propi plantejament ja hi ha formes de comportar-se i entendre la relació entre cultures que són dubtoses i contaminen el sentit de l’exercici i sembla que acceleren les conseqüències desfavorables del mateix.

Aspectes diferenciadors: Per altra banda, a l’hora de precisar en què ha fallat el plantejament dels jocs, o la conveniència pròpia dels mateixos, ens trobem amb una diversitat d’opinions que van des dels jocs al comportament dels professors, existint qui posa l’accent en el caràcter racista o violent dels jocs, posant l’èmfasi en el plantejament clarament erroni del Joel, a qui consideren que els jocs en si mateixos són neutrals i per tant les manques se centren en la manera d’enfocar-los que té el propi Joel.

Primeres conclusions:

A partir d’això, es presenten diversos aspectes que incideixen en les aportacions posteriors. En primer lloc, una consciència de la diversitat de punts de vista, i una certa necessitat d’al•ludir a les opinions exposades, com una manera de no deixar caps per lligar en un assumpte que, en última instància, no ens és aliè i podem veure reproduït en la nostra pròpia vida. Per altra banda, l’aparició d’uns temes recurrents (conveniència de la radicalitat dels jocs, falta de comunicació entre els professors) que semblen exigir una anàlisi més curosa mentre determinen la naturalesa del problema i servirien, per si mateixos, per a contribuir a anul•lar el mateix i donar un caràcter completament distint al mateix exercici.

A aquestes primeres impressions s’afegeix l’evidència que les opinions segueixen succeint, incorporant reflexions sobre les opinions ja exposades, i això sembla exigir de cadascun de nosaltres l’esforç de replantejar les nostres pròpies opinions a mesura que augmenta la quantitat d’enfocaments i dades sobre el mateix problema, per a evitar que tal abundància redundi en dispersió i tractar que serveixin per a reforçar uns eixos generals que puguin ser assumits per la totalitat dels participants i acabin sent una espècie de conclusions de conjunt sobre el tema plantejat.

Conclusions obertes:

Aquesta modulació de les impressions generals i replantejament continu del problema ve a posar-nos sobre la taula, novament, el panorama general al que s’enfronta l’estudiós de les cultures. No solament té davant un tema d’estudi complicat de definir, sinó que es troba amb un canvi continu i que pot tenir interpretacions distintes (i difícils de contrastar) depenent així mateix d’una multiplicitat de factors. Al mateix temps, la possibilitat d’abstracció és complicada, per quan l’investigador comparteix les mateixes característiques que tracta d’investigar, i la pròpia història no sembla oferir uns patrons més o menys ferms i contrastats, com ocorre amb altres ciències, sinó relatius a una època i manera de pensar i circumscrits a unes circumstàncies molt particulars, difícils d’objectivar. Per aquestes raons, veiem que l’estudi de les cultures és una de les disciplines que més sovint es veu obligada a repassar els seus paràmetres definidors i la seva pròpia història, i potser sigui aquesta una conclusió interessant que podem aplicar-nos a cadascun de nosaltres d’ara en endavant. Al cap i a la fi, el replantejament i contrastació permanent dels mètodes de treball és una de les coses que poden ajudar a evitar anquilosaments que ens desfavoreixin, com els que veiem en el propi tema de treball, i a potenciar una flexibilitat que vigoritzi el mètode d’estudi de les cultures i permeti un major aprofitament de tot el camí caminat, atès que no és un camí referit a unes circumstàncies històriques definides, sinó a unes característiques presents.

Per acabar l’anàlisi d’aquest debat, m’agradaria afegir com se’ns planteja la importància que té la formació del professorat en educació intercultural. Aquesta formació ha d’implicar que el professor es formi mitjançant un currículum intercultural que adopti un enfoc intercultural en els seus objectius, processos i continguts.
Us proposo veure aquests videos que he trobat molt interessants.



dissabte, 19 de setembre del 2009

PRESENTACIÓ


Hola companys,

Sóc la Sònia i tinc 37 anys. Aquest és el sisè semestre a la UOC. Aviat acabo!!! Treballo com a mestra de primària especialista d’anglès en l’escola pública Folch i Torres. Gaudeixo moltíssim amb la meva feina, i per això em considero una persona molt afortunada.

A través d’aquest blog compartiré amb tots vosaltres aquesta nova assignatura d'Interculturalitat i Educació. Pensaments, idees, vídeos i comentaris, entre d’altres, que compartits, ens ajudaran, enriquint en el nostre bagatge com a professionals de la educació.
Us desitjo a tots molt bona feina!!!!